Doris Day al 1951 només portava 3 anys fent cinema,
sempre com cap de cartell, una cara plena de salut, bona veu i deu n’hi do amb
les aptituds com ballarina.
Un film amb argument amable, dolç i ple de malentesos
que donen lloc a un grapat de cançons i números musicals alguns de ben resolts
encara que cap d’ells es pot considerar com a memorable.
Entreteniment lleuger per homenatjar a una actriu de
vida no ta agraciada com els papers que li tocaven fer en les seves pel·lícules
i sobre tot una dona que sempre va estar al costat i com a portaveu en la
lluita contra la sida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada