Primera sèrie finesa que he vist i com totes les sèries
escandinaves te el segell de fabrica que fa que malgrat moltes inconsistències
dels guions, l’entreteniment estigui assegurat, la fredor existencial d’aquella
gent barrejada amb les seves dosis de sexe i violència fan una combinació
perfecte.
Si aquí i afegim una paisatges gelats de la terra
lapona amb unes fotografies espectaculars per la novetat i la intrínseca
bellesa natural de l’àrtic, tot rutlla.
Deixen les portes obertes en una conversa al capítol
final perquè hi pugui haver una segona temporada.
A la fi tots els bons estan feliços i els dolents
castigats per morts de totes les maneres possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada