Cada temporada d’aquesta sèrie el llistó de qualitat
baixa un punt si no fos perquè d’incorporació del magnífic actor anglès Michael
Sheen el resultat hagués estat un desastre, ja que amb el seu barroquisme
interpretatiu dona una mica de lluentor a una temàtica que encara que toqui a
fons la política de Trump, el guió es fluix sinó soporífer.
Ara bé ho he passat molt bé gracies a aquestes dos mòmies
endiumenjades com ho són aquí en cadascun dels capítols, em refereixo es clar a
Christine Baranski i a l’Audra McDonald, dos tòtems que amb la seva presencia i
ganyotes varies, de preocupació, de patiment interior, i de molts altres, fan
que allò que intenten comunicar es converteixi en un divertiment, elles
pateixen, sense llàgrimes però, i tu et petes de riure, tot un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada