Roma no és la pel·lícula millor de Fellini, ni tampoc
de les seves més populars i en canvi és la que més vegades he vist.
Em te atrapat aquell torrent d’imatges i sons
absolutament reals dins la seva perfecta ficció de caire impossible, això és
Fellini inventar tot un món de mentida i a la fi fer-te creure que allò és el
mateix que tu has viscut.
Hi ha molt a Roma de la Barcelona canalla de quan jo
era petit, tipus quasi calcats dels que hi havia al Paral·lel i les Rambles, i
que em fa sentir Roma com part de la meva infància, joventut, en fi la meva
historia.
Dues hores de bogeria fílmica que a mi em fan molt
feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada