Revisada aquesta pel·lícula deu anys desprès he de
pensar que ha envellit malament, o potser que jo a la vista de com estan les
coses LGBT en el dia d’avui,he madurat.
El personatge de Leo m’ha semblat en la segona visió
molt negatiu, ja que en el transcurs de tot el film, te tres o quatre
oportunitats de sortir de la mentida i l’hipocresia que porta inherent a la
seva personalitat, ja que mare, amics, amants i psicòleg li donen la mà, la seva por
covarda esta tan incrustada en el seu esperit que tria un camí del tot
equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada