Una pel·lícula imperfecte que causa als espectadores
una dicotomia fragant, o agrada molt o gens, jo el quedo al terme mig.
Te moltes coses realment molt dolentes, el guió, els números
musicals, l’escena sexual, les escenes de l’exposició de pintures i en canvi
moltes altres de sorprenents, totes les escenes dels cavalls, d’una gran
bellesa, el tràgic final i sobre tot el protagonista jove, Chino Darín, un roba
escenes a tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada