dissabte, 18 de març de 2017

el 1er de txaikovski i la consagració de la primavera



Amb l’OBC sempre tenim que pagar un tribut, i aquest és el tenir que aguantar-la torna d’unes peces catalanes escrites per concert que tenen ben poca vida fora de les parets de l’Auditori, aquesta vegada ha estat lleugerament pitjor que altres vegades ja que el compositor Cervelló ens ha explicat durant deu llargs minuts el que volia dir la seva peça, després la seva musica 30 minuts d’uns sons que no eren gens desagradables, altres vegades si que ho són, però que no anaven enlloc i tampoc res no aportaven. 

Tot plegat em vaig sentir que estava perdent el meu temps, acte seguit el concert de piano per una joia dels tròpics Gabriela Montero, de picar fort fins hi tot amb excés si estaves tan a prop del piano com ho estava jo, èxit esclatant pel la veneçolana que resideix a la nostra ciutat i de propina una raresa, ve demanar al públic que li cantessin una cançó que ella conegués, en deu conèixer moltes, i amb les notes de la cançó ella faria unes improvisacions al piano, demanar moltes vegades i fins que algú li va dir ‘La cucaracha’ no es va posar a fer el que havia dit, ja d’entrada ens va desmuntar la peça folklòrica no se si mexicana i sonava completament Bach, desprès va anar canviant a fer-ho més romàntic per acabar en un final del tot jazzístic , va se llarg com a propina però es va fer summament curt, quan va acabar, el deliri, es va posar a tot al públic a la butxaca.

I per acabar gran lluïment de l’orquestra per el talent d’aquest director Jaime Martin que no coneixia per res, Stravinsky és estimulant en grau màxim, mentre escoltava tot el rebombori de sons meravellosos de la primera part, només pensava que deuria sentir el mestre Cervelló assegut una mica darrera meu, en escoltar aquella magnificència orquestral escrita feia més de cent anys.

CONCERT - EL 1er DE TXAIKOVSKI I LA CONSAGRACIO DE LA PRIMAVERA - 2017 - 8/10 - OBC, Jaime Martin, Gabriela Montero