El cinema de Ken Russell és dels més trasbalsats i
exagerats que hi ha en el calaix de directors oblidats i com és molt natural te
ombres i clarors evidents, com li succeeix en aquesta pel·lícula polèmica en el
seu moment per el contingut gai del protagonista.
En l’any 1970 mostrar la absoluta homosexualitat d’un
geni d’abast mundial com ho es el compositor Txaikovski no era una tasca gens fàcil
ja que hi ha reticències de mostrar clarament les identitats sexuals de moltíssim
pares del art universal, aquí podria afegir 50 noms d’artistes genials i a la
vegada homosexuals i em quedaria curt.
Russell posa sal gruixuda en les escenes sexuals llargues
i denses entre el compositor i la seva dona Nina i fa que es mostri fins a l’extenuació
el fàstic sexual que a aquell infeliç home li fa la seva intrigant i mentidera muller,
magníficament interpretada per Glenda Jackson que a la vegada dona un tom a la visió
que es te al primer moment i te la fa veure també com una víctima tràgica i
dolorosa.
Tot el film és musica, banda sonora memorable i André
Previn n’és el responsable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada