Joyce DiDonato, corona Farah Diba i Alex Esposito
samarreta Marlon Brando, quin gust i sobre tot la musica de Rossini, poques
vegades veig el mateix vídeo dues vegades dins la mateixa setmana, no recordo
quan va ser la ultima volta que ho vaig fer, però aquesta funció s’ho mereixia
primer perquè el cast es exquisit i de difícil millora-ho, també perquè no és
una opera de freqüent divulgació encara que es una de les millors del
compositor sinó la millor.
La posta en escena rara i extravagant però m’ha fet
entrar en l’historia i no he vist gaires coses fora de lloc i en canvi moltes,
dotzenes, que les he trobat dramàticament precioses, el segon acte amb els
protagonistes sobre el llit gegantí es per quedar en l’historia de la meva memòria.
Un valuós regal de la Bayerische, del Achimdanke, i
del geni de Pesaro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada