Una opera que m’agrada molt però servida com ho han
fet en aquesta versió, que segurament s’acosta molt a l’original, se’m fa
insuportable, la directora escènica que segurament te els contes de Grimm al
costat del llit en lloc de la Bíblia, ha fet una posta en escena que vista en
primers plans cinematogràfics fan petar de riure.
La soprano de veu enfarinada Opolais, canta sempre
correctament però es freda com un glaç, tant en intenció vocal com en la part d’interpretació
dramàtica, tot el que fa és après, poques coses li surten de dintre i si a
sobre te al costat la veu esfereïdora, metàl·lica i a vegades fins i tot
desagradable del tenor Jovanovich, encara es posa en manifest la seva veu de
color gris i de tacte aspre.
La mostra, d’aquest Achimdanke, resultant vocal en
general de tota la companyia com també la direcció musical donen sentit a
aquesta meravella de Dvorák.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada