Txèkhov és l’autèntic i indiscutible pare del teatre
modern, opinió meva però segurament compartida per molts altres admiradors
d’aquest portentós autor, per a mi el numero u indiscutible, no es podrien
entendre ni Miller ni Lorca sense el pas per la terra escènica d’aquest geni de
mort prematura als 44 anys.
La versió avui gaudida la porta de la mà la companya
valenciana Moma Teatre amb nota alta tant per la seva direcció com interpretació,
donant tot el clima propici per fer-se entendre i situant l’obra en el segle 20
quan en el original estava escrita en el segle 19, tota la melangia d’un món
perdut, temps irrecuperable, poètic i passional descrit per l’autor amb
mestratge absolut i contundent.
Mes de dues hores on el teatre, amb entrades
exhaurides per totes les funcions, el públic restà amb silenci contingut per
les emocions que es vivien a l’escena i premiaren amb aplaudiments, només tres
sortides, però sense cap dels entusiasmes ni bravos ni xiulets, que es
desprenen en les funcions que interpreten actors de casa, dels que surten en
series de la televisió, una llàstima que els actors i actrius poc menys que
desconeguts no arrastrin al deliri, en aquest cas ben mereixedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada