Sorpresa Achimdanke de la Rússia imperial, una
partitura de la que ignorava completament la seva existència i un goig el
poder-la escoltar i veure per una bona orquestra i cors i encara millor
direcció, amb unes veus, marca de la casa, les veus d’aquell país són tan
especials que no s’assemblen a cap altre del món.
I que dir de la preciosa, potent i inspirada musica
del geni rus, tan específicament arrelada al folklore del seu país i la grandesa
de la seva única orquestració.
El fet de no saber res del argument ha permès que
fugint del repte de voler saber el que passava el la trama dramàtica em podes
ficar de ple en la seva musica i que les sorpreses vingueren només del que deia
la musica deixant a banda altres histories, que segurament tenen la seva importància
però que de bona gana vaig prescindir tractant-se de Txaikovski.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada