swan lake

Curiosa aquesta nova producció del ROH del més famós de tots els ballets coneguts, el cos de ball elimina el graciós tutú per una mena de faldilla llarga de plomes plastificades, una decoració fosca, fosquíssima, recarregada y barroca y quasi sempre de un dubtós gust, uns ballarins correctes però que en cap moment t’esglaien la respiració. Una reposició digne però no genial i d’això n’és responsable Anthony Dowell, sí, el que ballava el tango amb Nureyev a la pel·lícula Valentino.

SWAN LAKE

2009

8 /10

ROH, Anthony Dowell - Marianela Nuñez, Thiago Soares

coses que dèiem avui

La trama argumental gira al voltant de tres parelles amb problemes d’identitat en tres restaurants diversos a diferents parts del món. La primera historia es la mes fluixa per l’incapacitat de Manrique de fer creïble la historia, sembla mentida que sigui tan banal en el plantejament de resultats foscos i decebedors, era com per aixecar-te i anar-te’n. El planet gai no es per aquest director d’arrels hetero de tota la vida, per suposat. Les altres dues histories són brillants, divertides, cíniques i molt ben dirigides, sort que la obra tira cap a munt acabant amb un final quasi d’òpera verista.

TEATRE

COSES QUE DÈIEM AVUI

2011

7 /10

Neil LaBute, Manrique - Aixalà, Ricard, Guinart, Villegas, Genebat

la mejor parte de los hombres

Un sentiment contradictori al llegir aquest autor, per una banda una enveja per el seu talent i la seva intel·ligència, va escriure aquest dens i cultivat escrit quan tenia escassos vint anys, un talent que en mostrar aquesta primera novel·la va ser de gran èxit de vendes al seu país, la veïna França, per un altra cantó el veig fred i gèlid en quan fa les disseccions dels quatre protagonistes del llibre, penso que essent tan jove tindria que haver una mica més de calor i calidesa a les seves lletres que tallen les pagines com si ho fes amb un bisturí a una taula d’operacions en lloc de fer-ho a un Apple com ho fa tothom.

LLIBRE

LA MEJOR PARTE DE LOS HOMBRES

2011

8 /10

Tristan Garcia

el misantrop

S’ha trencat el malefici que pesava sobre la sala gran del TNC, feia molts però molts anys que no veia una obra en estat de gracia a la sala noble del TNC, tot el que era bo sempre era a la petita, el arquitecte Bofill s’emportava la pitjor part dels clams perquè dèiem que havia fet un bunyol costos però inoperant. Ha tingut que venir de França un director, el mai prou lloat monsieur Georges Lavaudant, per fer sorgir l’art més excels que hi ha, que es el de la paraula que aporta idees eternament noves al nostre pensament. Moliere aquí amb aquesta peça obria les portes del pensament modern, la il·lustració ja està a les portes i el pensament modern pitja per entrar de sobte i donar llum a tantes misèries com les que el ser humà porta amb si mateix des de sempre. No puc citar res destacable de la obra perquè ho és absolutament tot. Avui un avorrit dimarts, el paper esgotat, ni una butaca lliure a la sala mamut. Jo des de la fila dos centrada he pujat al cel per dos hores inoblidables, i repeteixo encara que em faci pesat, que a qui no li agradi Moliere te un problema.

TEATRE

EL MISANTROP

2011

10 /10

Georges Lavaudant - Boixaderas, Bosch, Soler, Marco, Ycobalzeta, Novell, Martinez

der freischütz

Porto una llarga temporada que, i la frau Merkel no te cap culpa, no suporto les tabarres germàniques que la cultura oficial em fan tragar amb un embut. Tot això ve a raó del avorriment còsmic que em va produir aquesta versió de l’opera ahir visionada, amb un Liceu ensopit, mig vuit, que no va aplaudir mai cap de les àries dels cantants (menys mal, tenia bon gust), un Liceu post eleccions de Espanya blau cel. Una nit perduda. Res a recordar. I les Rambles a petar de turistes de ‘paella i sangria’.

OPERA

DER FREISCHÜTZ

2011

4 /10

Boder, Konwitschny - Ventris, Schnitzer, Sala, Salminen

de noche vienes, esmeralda

Aquest director el Señor Hermosillo va ver al any 1985 una pel·lícula sarcàstica i original sobre el tema gai de xicot que per salvar expedients de ‘el que diran’ es casa i la mara de la criatura inventa un pla per fer a tots contents, el títol és ‘La Senyora Herlinda y su hijo’ la vaig veure un parell de copsi tot de graciosa que em va semblar. Avui he recuperat un altre títol seu del any 1997, res a veure, fluixa, allargassada i reiterativa, per oblidar. Nomes he pogut somriure quatre vegades i encara gracies.

DE NOCHE VIENES, ESMERALDA

1997

5 /10

http://www.imdb.com/title/tt0125061/

balzac

Mini sèrie de luxe, dirigida amb no gaire trempera sobre la figura del gran escriptor. La gran trobada de la sèrie es el poder gaudir de la lluita de aquestes tres dives com son Moreau, Lisi, Ardant per sobresortir per sobre de les altres, fent costat a un immens Departieu. Per suposat la que guanya es la pèrfida Moreau, la nostra Bette d’aquest costat del oceà.

BALZAC

1999

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt0174398/

pedra de tartera

Segona vegada que veig aquesta obra amb 3 mesos de diferencia, la primera vegada en el seu muntatge original al TNC ara al Romea. Diferencies poques en quant a l’interpretació, el decorat queda aquí una mica ofegat i la seva presencia poètica es perd bastant. De la resta res a dir, és per a mi una preciosa joia no escrita per el teatre però que l’adaptador Marc Rosich ha fet el miracle de teatralitzar la novel·la i aconseguir quasi dues hores d’intenses emocions, la grandesa de lo minúscul, la musiques de les paraules de pagès no acostumades a les nostres orelles urbanes.

TEATRE

PEDRA DE TARTERA

2011

9 /10

Maria Barbal, Marc Rosich, Lurdes Barba - Àurea Marquez, Rosa Cadafalch, Eduard Muntada, Roger Casamajor

museu frederic marès, escultura i col.leccionisme

Desprès de tres anys d’obres adequació de les peces del museu, inauguració de luxe, les obres netes i lluminoses, colors fulgents a les parets per fer lluir l’extraordinari tresor que el Marès te en propietat, un orgull veure un museu com aquest a bell mig de la vil·la gòtica. Inesgotable per visites que es facin.

EXPO

MUSEU FREDERIC MARÈS

2011

9 /10

Museu Marès