S’ha trencat el malefici que pesava sobre la sala gran del TNC, feia molts però molts anys que no veia una obra en estat de gracia a la sala noble del TNC, tot el que era bo sempre era a la petita, el arquitecte Bofill s’emportava la pitjor part dels clams perquè dèiem que havia fet un bunyol costos però inoperant. Ha tingut que venir de França un director, el mai prou lloat monsieur Georges Lavaudant, per fer sorgir l’art més excels que hi ha, que es el de la paraula que aporta idees eternament noves al nostre pensament. Moliere aquí amb aquesta peça obria les portes del pensament modern, la il·lustració ja està a les portes i el pensament modern pitja per entrar de sobte i donar llum a tantes misèries com les que el ser humà porta amb si mateix des de sempre. No puc citar res destacable de la obra perquè ho és absolutament tot. Avui un avorrit dimarts, el paper esgotat, ni una butaca lliure a la sala mamut. Jo des de la fila dos centrada he pujat al cel per dos hores inoblidables, i repeteixo encara que em faci pesat, que a qui no li agradi Moliere te un problema.
1 comentari:
Continuo pensando, que es aburrido, antiguo, desfasado.... y yo no tengo ningún problema... en decirlo.......
Besos
http://florestanbcn.blogspot.com/2011/05/el-misantrop.html
Publica un comentari a l'entrada