Una obra mestre per moltes raons, la primera per la pulcra i estricte realització amb actors que semblen gent del poble o potser ho son, un film com els primers Visconti o Pasolini, la segona per la temàtica que explora, la esclavatge dels infants per fer-los treballar a la mina, la violència amb aquells nens perquè rutllin i produeixin, les implicacions sexuals pederàstiques, no implícites però prou insinuades. Un dolor quasi irrespirable la segona part de la pel·lícula. Pel·lícula que te 20 anys i que es manté fresca i vigent com ahir i com d’aquí als vint anys propers. El món capitalista mira cap a un altra banda referent aquest tema, son milions els nens esclaus a un taller o una mina en el món d’ara. Nens com aquells de les mines de sofre de la Sicília de principis del segle XX. El cinema italià quan era bo era el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada