Una obra que, amb un títol tan llarg era impossible de memoritzar, però en aquells moments el que calia era treure els draps bruts de la Catalunya més rastrera, la dels burgesos que per fer peles llargues pactaven am el govern de Madrid, aquí els dolents de la peli son Cambó, Bertran i Musitu, Guell, fins i tot se’ls imputa el assassinat de la víctima, en Francesc Layret. Curiós que avui tan el assassí com la víctima tenen monuments a places publiques de la ciutat, el tems ho esborra tot, tot això passava al any 20, lluny de la era Franco, i el que escoltes et fa caure la cara de vergonya per veure com érem de sinistres, mes o menys com ara. Oi Duran? Una pena que ja no es faci teatre polític als espais pagats amb diners públics. Entretinguts sí, però sense pensar gaire. Oi Benet i Jornet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada