Dues coses he tret clar d’aquesta bonica mostra, la numero u, el monsieur Courbet era un narcís com una catedral, estava enamorat del seu rostre, preciós rostre de llavis molsuts, nas perfectament recte i uns pomells sortits per donar gloria als seus ulls bruns, una col·lecció d’autoretrats com nomes te semblança en Rembrandt o Van Gogh, clar que ells amb molt diverses intencions i resultats. La numero dos es el veure la absoluta eroticitat quasi de caire pornogràfic que el senyor Martí Alsina tenia en els seves parts baixes del seu tronc, es veu tan clar que l’olor de la dona en cel l’inspirava unes obres magnifiques per el seu desbudellament sense vergonyes. Gran mostra de visita obligada.
REALISME(S), L'EMPRENTA DE COURBET
2011
8 /10
MNAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada