alcatraz

Veig poques series al cap de l’any, i menys encara hauria de veure. Alcatraz estava ben considerada per la critica, per la seva factura, la originalitat de la historia i per la bona interpretació. Considero que es un producte per passar l’estona entretingut però que no pot resistir ni el més mínim dels anàlisi. Perquè a veure, si em diuen que tots els reclusos i vigilants del penal van quedar adormits com la ‘Bella dorment’ de Disney l’any 1963 i que ressusciten sense cap explicació al cap de 49 anys en aquest any de gracia, sense una arruga nova ni un sol cabell blanc, és per jugar-hi cadires. Ens prenen el pel com volen. Això em passa per fe cas dels que diuen que les series són el futur i que el cinema esta ja ben mort. Que m’enterrin amb ell però que m’estalvien de veure mes coses com aquesta.

ALCATRAZ
2012
5/10
http://www.imdb.com/title/tt1728102/

weekend

La critica anglesa va proclamar que aquesta era la millor pel•lícula de tema gai desprès de ‘Breakback mountain’ i no es van equivocar, una pel•lícula summament senzilla en quant a realització pràcticament és un diàleg amb molts primers plans, poca acció, poca musica i molts silencis. Una preciosa i realista visió de la nostra societat (gai) actual, amb les nostres mancances, les nostres il•lusions, els nostres egoismes i les nostres pors. Una interpretació magistral per part de dos nois quasi desconeguts, un director Andrew Haigh a tenir en compte, valent per l’agosarat que és en mostrar coses mai mostrades en aquest tipus de films. Absolutament a no perdre-la.

WEEKEND
2011
9/10
http://www.imdb.com/title/tt1714210/

un concert amb dues orquestres

Un experiment que mai havien provat de fer-ho, una tocada conjunta de les dues orquestres, des de la visita de la Simón Bolívar a Barcelona que no havia vist tanta gent al escenari, el resultat final un èxit per lo molt que han treballat, sobre tot la jove orquestra, que ha realitzat quasi tots els moviments solistes, la obra, contundent com tot el que fa aquest compositor – one of my three – les minuciositats quasi inaudibles han resultat sublims, bravo per les dues orquestres. La primera part un Mozart que ha portat més pena que gloria, millor no remenar l’olla, ho ha executat la jove orquestra solament. Benvingut experiment.

CONCERT
UN CONCERT AMB DUES ORQUESTRES
2012
8/10
OBC - Orquestra ESMUC - Pablo Gonzalez

nostalgia de la luz

Una pel•lícula documental del tot original, emmarcat per una fotografia y musica de sublim bellesa s’endinsa en tres fronts narratius aparentment contradictòries, l’astronomia, l’arqueologia i la historia política recent de Chile. El director Patricio Guzman fa un llarg documental de 90 minuts per mostrar les coincidències dels tres camps esmentats dins l’historia recent del seu país. Moments d’una emoció extraordinària sempre gracies a la ma docta del director per no fer-te caure en paranys melodramàtics agafa en canvi el caire poètic, encara que no tan agraït. Insuperable!

NOSTALGIA DE LA LUZ
2010
9/10
http://www.imdb.com/title/tt1556190/

en la luna

Alfredo Sanzol és sens dubte el autor del estat espanyol més interessant que tenim en aquest moments, el darrer any ja ens va deixar un molt bon gust de boca am la seva obre ‘Dias estupendos’ a La Villarroel i ara ens ha regalat aquesta obra de petit format i gran envergadura, amb un ganivet esmolat ens ve a recordar als primers moments desprès de la mort del dictador amb una gracia i intel•ligència que et mante en rigorosa atenció per les quasi dues hores que te l’espectacle. Direcció magnifica per uns actors esplèndids, una mica en la línea ‘La Cubana’ però amb les seves característiques pròpies de Euskalerria, tan propera i tan llunyana a la vegada. Un gran èxit que per desgracia nomes el podrem gaudir d’una curta setmana. Absolutament a no perdre’s aquesta meravella!

TEATRE
EN LA LUNA
2012
9/10
Alfredo Sanzol - Codina, Ferrer, Mencía, Moreno, Noguero, Quintana

antiquaris, barcelona 2012

Més o menys el que es mostra cada any, potser aquest any podríem dir ‘menys’, la crisis s’ha notat en el mercat de l’art, encara més forta que en els altres sectors. Si per una banda la gent amb diners no compra art perquè te por del que pot passar en un futur financer i ha un factor afegit i és que en la nova decoració, que es pot veure a les revistes millors de decoració del món (Interiors, AD, Vogue etc) les pintures i les escultures ja no són necessàries per mostrar el bon gust del propietari de la casa, amb la signatura d’un bon interiorista ja n’hi ha prou, parets despullades i ambient fred, com si vestíssim la casa amb un Armani, d’auster i sobri. A la mostra dels antiquaris es valora més el nom que firma el quadre que no pas la obra en sí mateixa. Així i tot hi havia certes coses que m’han captat la meva atenció i que seria feliç de tenir-les penjades a les parets de casa.

EXPO
ANTIQUARIS, BARCELONA
2012
7/10
Fira de Barcelona

real academia de san fernando

La Academia de San Fernando i el seu patrimoni artístic de valor incalculable, peces d’art que et fan preguntar que hi feien en una acadèmia de belles arts, aquí reunides mes o menys per estils, forta l’impressió de veure a tocar de les pestanyes el millor art de la nostra cultura occidental. Un prodigi de col•lecció.

EXPO
MUSEO REAL ACADEMIA DE SAN FERNANDO
2012
8/10
Real Academia de Bellas Artes San Fernando, Madrid

grafistas, diseño gráfico español 1939-1975

El disseny gràfic espanyol del període franquista és bàsicament català. El FAD va donar un rosari de noms cabdals en la historia del disseny gràfic fins i tot de caire internacional. Mostra molt ben estructurada, senzilla però feta amb mitjans intel•ligents i molt ben documentada. Els anuncis que ens han acompanyat tota la nostra vida aquí tots reunits per cantar les excel•lències d’uns joves agosarats que van voler trencar l’avorriment que comportava la vida sota el dictador i els seus ignorants col•legues.

EXPO
GRAFISTAS, DISEÑO GRAFICO ESPAÑOL 1939-1970
2012
8/10
MNAD - Madrid

museo nacional de artes decorativas

Poca cosa són les ‘Artes decorativas’ que es mostren en aquest palau, tan per les peces exposades, com per la seva disposició ja que no et donen la sensació de estar veient una mostra d’extraordinari valor ‘Nacional’ tal com resa al nom del museu. Un pessebre de gran vàlua i monumentalitat de escola napolitana, una cuina de ceràmica valenciana extraordinària i poca cosa més de caire impactant. De totes formes els bells objectes antics magníficament preservats a pesar del molt temps que han respirat guerres i convulsions, sempre són agraïts de veure’ls i admirar-los.

EXPO
MUSEO NACIONAL DE ARTES DECORATIVAS
2012
6/10
MNAD - Madrid

follies

Follies i la felicitat de veure com els membres d'una nombrosa companyia gaudeixen d’un espectacle únic, es nota tant que tots els actors són feliços dalt l’escenari que aquest sentiment de benestar flueix a la platea i al cap de un quart d’hora estàs infectat de bellesa i felicitat per les tres hores que te de durada l’espectacle. Un espectacle que esperava des de 1971 i que per circumstancies de la vida mai havia pogut veure en directe, és ben trist quan una cosa molt t’agrada que t’hagis de conformar en gravacions amb CD o DVD. Ara gracies a la tossuderia de Mario Gas, el professional que mes estima Sondheim del estat espanyol, ha fet possible que el meu desig de tant llunyana data s’hagi fet realitat. No parlaré de cap dels intèrprets de l’obra ja que al ser de tanta extensió de noms necessitaria de molt de temps per fer aquest post, nomes puc dir que Mario Gas m’ha regalat una de les nits teatrals més plenes i boniques de la meva vida i per aquest motiu li estaré agraït de per vida. Quan un somni llunya es converteix en realitat i la present realitat supera el que tu havies imaginat és una fita dins la vida d’una persona que venera i estima les arts escèniques d’arreu del mon.


TEATRE
FOLLIES
2012
10/10
Teatro Español - Mario Gas

reforma museo del prado

Prado o el caos. Tenia ganes de veure la nova reforma del museu, el nou vestíbul d’entrada i la nova ordenació de les sales. A cap de 10 minuts de estar allí, vaig comprovar que sempre ha estat un museu antipàtic i ho continua sent, la majoria de les obres tenen una il•luminació pèssima, quasi cap sala te un banc central per descansar i veure una obra d’art estimada pausadament, el color de les parets de les sales de la pintura espanyola és molt lleig, una mena de color caca d’oca que fa que quan has vist 10 sales la moral la tens als turmells. La nova ordenació sembla fet per a sorts en una mena de loteria nacional. Em podrien dir perquè han separat l’obra dels pintors cabdals i estan desbaratades i barrejades amb altres pintors en cada sala, per exemple Goya ara l’has de cercar a la planta baixa, altres els pots trobar al primer pis i si busques més trobes la resta al segon pis, en èpoques anteriors podies estudiar un pintor en cada visita que feies i localitzaves la obra tota plegada en sales contigües. El preu de la entrada es un malson, 12 euros siguis del país o del estranger, en èpoques pretèrites del franquisme nomes pagaven els estrangers, nosaltres entravem nomen mostrant el DNI. La senyalització és insuficient i el que et facin veure tots els quadres a un metro de distancia per culpa de la maleïda corda de seguretat es un pecat, hi ha obres (el Bosco) que s’han de veure a un pam del nas per gaudir la seva magnificència. Dubto que torni mai mes a aquest museu tan allunyat del que seria de desitjar. La majoria de les obres es veuen millor al ordinador o als llibres d’art ja que com és el millor museu de pintura del món quasi tot el qui hi ha està documentat en els mitjans públics i gratuïts.

EXPO
REFORMA MUSEO DEL PRADO
2012
5/10
Museo Nacional del Prado

goya, llums i ombres

Goya el més gran, el cervell més revolucionari de tots el pintors de l’art universal, és patètic que m’hagi adonat d’això tant tard, desprès de tots els anys que he viscut. Un pintor que quan es vol dedicar al ‘bonic’ és insuperable, la llum septentrional il•lumina a tots els personatges, sensual, festiu i lúdic. Si es posa crític, ningú com ell, carrega contra tots els estament fonamentals de l’època, religió, monarquia i noblesa parasitaria. Quan s’enfonsa a les atrocitats de l’anima humana fa una por extrema pel que amaga més pel que mostra. Mostra que ens presenta aquí petita en numero d’obra, nomes 28 olis, complementats amb molts gravats i dibuixos d’una importància cabdal en la historia de l’art per ser summament avantguardista en els temes tocats i el llenguatge emprat. La composició de alguna obra es la porta de l’art del segle XX i no parlem de la pinzellada en alguns detalls de les seves pintures. Veure l’obra a un pam de distancia de la tela et produeix mareig al intuir la rapidesa de la seva ma en posar la pinzellada al detall del quadre. Sí, Francisco de Goya ets el més gran, amb perdó de Velazques i Picasso.

EXPO
GOYA, LLUMS I OMBRES
2012
10/10
CaixaForum