No ens enganyem, quan llegim qui son els autors de la obra (Perdona bonita pero Lucas me queria a mi) i qui la interpreta, ja saps exactament el que et trobaràs. Dos vedets del Paral•lel, a la Loles la havia vist al perdut teatre Arnau de vedet còmica i a la Bibi al Victoria de supervedet, entranyable ha estat retrobar-les desprès de trenta anys. El teatre ple a rebentar. Una peça feta a la mida d’elles amb diàlegs que podien sortir a un Almodovar primitiu, llenguatge directe i absolutament gai, les tres primeres files del teatre el 90% érem homes gai, la estructura de la obra com un esquetx de hora i mitja del Molino (Johnson versus Mari Mistral) molts parlaments dits cara al públic sense cap pudor aquí la quarta paret desapareix, tres cançons per lluir-se i tots tant contents. Tornaria a veure aquest espectacle? Rotundament NO, però he de dir que he passat una estona feliç i he rigut fins que se’m han sortit les llàgrimes, que falta em feia.
TEATRE
LA GRAN DEPRESIÓN
2012
7/10
Ayaso, Sabroso - Fernández, León
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada