Follies i la felicitat de veure com els membres d'una nombrosa companyia gaudeixen d’un espectacle únic, es nota tant que tots els actors són feliços dalt l’escenari que aquest sentiment de benestar flueix a la platea i al cap de un quart d’hora estàs infectat de bellesa i felicitat per les tres hores que te de durada l’espectacle. Un espectacle que esperava des de 1971 i que per circumstancies de la vida mai havia pogut veure en directe, és ben trist quan una cosa molt t’agrada que t’hagis de conformar en gravacions amb CD o DVD. Ara gracies a la tossuderia de Mario Gas, el professional que mes estima Sondheim del estat espanyol, ha fet possible que el meu desig de tant llunyana data s’hagi fet realitat. No parlaré de cap dels intèrprets de l’obra ja que al ser de tanta extensió de noms necessitaria de molt de temps per fer aquest post, nomes puc dir que Mario Gas m’ha regalat una de les nits teatrals més plenes i boniques de la meva vida i per aquest motiu li estaré agraït de per vida. Quan un somni llunya es converteix en realitat i la present realitat supera el que tu havies imaginat és una fita dins la vida d’una persona que venera i estima les arts escèniques d’arreu del mon.
TEATRE
FOLLIES
2012
10/10
Teatro Español - Mario Gas
2 comentaris:
Me'n alegro moltíssim que t'hagi agradat, estava esperant aquest apunt.
A IFL vaig tenir uns comentaris tan negatius d'aquest Follies, que tot i que no sempre estem d'acord, la teva opinió em mereix molt de respecte i em tranquil•litza i reconforta.
Tinc ganes de veure'l, tant de bo s'acostin per aquí ja que veig difícil que puguem anar a Espanya.
hi ha una cosa Joaquim, que no enganya i és el silenci del public en el teatre, en aquesta obra són tants els moments de silenci per la emoció que transmeten els actors, silenci que talla la respiracio en un teatre ple a rebossar, a la fi tothom posat dempeus trencant-se les mans amb els aplaudiments i sense deixar que els artistes es retirin i veient des de la fila dos passadis central que no es poden creure el que estn veient de tanta bogeria del public. una nit ja ho dic que mai oblidareé
Publica un comentari a l'entrada