dimecres, 21 de gener del 2015
demonios familiares
Quan en un llibre a les seves primeres pagines, llegeixes una frase com aquesta: - Abrí la ventana, y entró el anochecer, casi la noche. – ja pots veure el tarannà del escriptor. En aquest cas de la exquisida Ana María Matute, en la seva última novel•la, inconclusa però no incompleta. Una prosa poètica afilada com una navalla que et descriu estats anímics de la protagonista Ana, de tant sols 17 anys , personatge dual on els hi hagi. Una delícia de narració, el millor testament possible de la eminent escriptora.
LLIBRE - DEMONIOS FAMILIARES - 2014 - 8/10 - Ana María Matute
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada