fedra

Primerament i abans de començar he de dir que el rotllo deus de l’Olimp només em va quan es tracte de opera o pintura, en canvi en els mitjans teatre i cinema em rellisquen les seves misèries i facècies. Aquí i gracies a haver triat la peça de Racine en florit vers ‘a la francesa’ i magníficament vessat al català per Sergi Belbel qui també te la responsabilitat de una direcció gens fàcil, la trobada amb el clàssic és fa molt mes digerible.. Una posada en escena suggerent de molts móns, senzilla i elegant, fa lluir els actors i ajuda a la comprensió de les seves turmentades animes. La interpretació bàsica, del tercet protagonista, molt bona. Vilarasau es ara la gran actriu tràgica del teatre català, fora de camp Lizaran i Novell tan sols queda ella, Espert i Flotats mai les he considerades dignes d’aquest qualificatiu. Soler te la veu i la presencia exacte per l’heroi que interpreta la segona part de la peça i desencadenant de la culminació tràgica. Ripoll omple de sensibilitat l’escenari amb un rol de molt difícil execució com és el seu impecable Hipòlit. Falsedat mediàtica en la promoció de la obra en posar la foto de Sampietro en lloc de Ripoll, mai el paper de la minyona o dida, Enona, ha de anar per sobre del de Hipòlit, però clar la fastigosa força d’atracció de tots els serials televisius pot sobre el sentit comú. Per cert tota la companyia va mes o menys ‘a la grega’ en quant a caracterització i pentinats, Sampietro va exactament com si sortís d’un menjador de ‘La Riera’. Quan veus un espectacle signat per Belbel ja saps que la quota Banacolocha no te la pots estalviar, aquí tampoc.

TEATRE - FEDRA - 2014 - 8/10 - Belbel - Vilarasau, Soler, Ripoll, Sampietro, Banacolocha, Cassayas, Martinez