la tercera de mahler

Una simfonia atípica per moltes raons, quasi dues hores de durada, cor únicament femení, adult i infantil, una solista, sis temps en lloc del quatre tradicionals.

El Mahler més genuí explora aquí sentiment i sensacions a cor obert, comença la simfonia amb un esclat de sons de freqüències altíssimes mai escoltades fins llavors.

Només amb el contingut del sisè moviment ‘Langsam. Ruhevoll. Empfunden’ ja te mèrits suficients per entrar en l’historia de la musica en un capítol especial escrit amb lletres d’or ja que no es pot explicar millor el que se sent quan s’estima i quan aquest sentiment explota en una carnalitat sense fissures.

CONCERT - LA TERCERA DE MAHLER - 2016 - 9/10 - OBC - Pablo Gonzàlez, Christianne Stotijn, Cor Aglepta, Cor Femení Voxalba, Cor Infantil Sant Cugat

altovaya sonata, dmitriy shostakovich

Combinació perfecte de talent i geni, un dels millors directors cinematogràfics russos i el millor compositor de musica simfònica del segle XX, s’agermanen aquí per fer una obra d’art extremadament valuosa.

Aleksandr Sokurov agafa imatges i filmacions de la vida de Dmitriy Shostakovich i també de la vida a Rússia en aquells períodes conflictius de l’historia d’aquell país i amb un fons de la vibrant o melangiosa musica del composito, dona un rendiment fílmic viu i commovedor a la pantalla.

Un documental que un amant com jo de la musica del geni de la composició, no es podia perdre i només em queda el donar gracies al destí d’haver trobat aquesta joia a la benvolguda xarxa proveïdora de tants moments inestimables.

DVD - ALTOVAYA SONATA, DMITRIY SHOSTAKOVICH - 1981 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt0174463/

el tiempo es un sueño pop, vida y obra de terenci moix

Una obra molt mesurada i treballada per l’autor Juan Bonilla, més de 500 pagines per parlar de la obra, la vida i el personatge inventat pel propi Moix.

Estudi exhaustiu de la obra Moixiana ja que més del 60 % del espai està destinat a la obra i no a la vida, anàlisis crític moltes vegades fet amb la col·laboració del mateix Terenci.

Buscant en totes les referències escrites del autor Moix per les critiques en el moment de la publicació de cada llibre, l’autor Bonilla les contrasta amb la seva molt estimable valoració personal.

En quant a la vida l’autor ha mantingut converses amb moltes de les persones que varen estar properes al Terenci en el transcurs de la seva vida poder citar-ne algunes, Espert, Benet i Jornet, Gubern, Nadal, Ana Maria, Francesc, Maruja, Molina Foix, Villena, Vila Sanjuan i molts d’altres que ara no recordo.

El fet de que en moltes de les pagines del llibre jo hi fos present, encara que com amic espectador, ha fet que fes repàs del que ha estat la vida de molts que com Terenci, teníem vint anys el dia que va morir Marilyn.

Em queda l’infinit plaer de que moltes hores viscudes a les cases del escriptor o a la meva, no apareixen en el llibre i romandran com un secret tresor per sempre més.

LLIBRE - EL TIEMPO ES UN SUEÑO POP, VIDA Y OBRA DE TERENCI MOIX - 2011 - 9/10 - Juan Bonilla

t'estimo? una història de l'amor i el matrimoni

T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni from Enric Julian on Vimeo.

El fet de que el tema tractat en aquesta molt bon mostra, sigui per a mi tan manipulat, no m’ha donat l’excitació necessària per entrar de ple en l’exposició.

Es una exposició que està mancada de ser valenta i agosarada, en les histories dels matrimonis i en el transcurs dels segles a Catalunya i arreu hi ha milions de fets i casos que fan que la institució tremoli com veritable terratrèmol.

Aquí s’ha optat per anar de cara a les bones costums i només un 10% esta dedicat a les irregularitat dins la norma cristiana, burgesa i hipocrita.

De totes formes com les peces que s’ensenyen són originals y ben il·luminades, com també ben exposades val la pena el anar-hi per descobrir algunes sotileses en cos present representatives      d’aquesta santa institució.

EXPO - T'ESTIMO? UNA HISTORIA DE L'AMOR I EL MATRIMONI - 2016 - 8/10 - Museu d'Història de Catalunya

mr. robot

Sèrie que ha guanyat el premi a la millor sèrie del any en el apartat de drama, també Christian Slater ha guanyat el premi al millor actor secundari.

La historia és apassionant ja que ens porta a una revolució de la informàtica dels hackers contra el poder fàctic de les empreses de les 62 persones més riques del planeta i que ofeguen amb les seves conductes a bilions de persones a tot el globus.

El llenguatge visual utilitzat es del tot incomprensible perquè et fartes de veure pantalles y pantalles de ordinadors plenes d’un números i codis dels que no saps res però com els protagonistes veus que pateixen molt pel que estan fent, a la fi te’ls creus i també pateixes amb ells.

Les paraules filosòfiques que es diuen en els parlaments, per desmuntar el món globalitzadament capitalista que tenim són efectives i altisonants que és el que escau en un film en que es busca la tensió màxima a nivell mundial, és per explicar-me una mica la electricitat que produïen els conflictes de Mad Men qui multiplicada per 10.000

Els dos capítols finals a vegades cauen en el parany de la ximpleria rocambolesca i fer sortir a la Merkel i al Obama és lamentable.

La temporada numero 2 que s’emetrà aquest any és segur que no la veuré.

DVD - MR. ROBOT - 2015 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt4158110/

la cinquena de mahler

Un Auditori ple a vessar, hi ha que veure el poder que te el cinema sobre les decisions de les persones en qüestions paral·leles el fet musical en sí mateix.

Morte a Venezia no és la millor pel·lícula de Visconti però sí és la més sincera de la seva cinematografia sobre tot per el moment que estava passant en la seva intimitat, la musica del film és un dels encerts més contundents sobre la utilització de musiques clàssiques per il·lustrar seqüències cinematogràfiques, aquest adagietto ha estat una de les musiques més escoltades en el segle XX gracies al genial director italià.

El concert d’ahir em va causar un efecte reparador de energies esmorteïdes per tantes coses alienes a mi mateix, clar que en veure l’esclat de crits bravos i aplaudiments del final del concert , això mateix li devia passar a moltíssimes persones de la sala.

Serà per els deliciosos i inspirats 5 minuts de les Goyescas de Granados, o bé pel portentós i sensible art del pianista Argelich en el concert de List, tan modern i innovador pel temps en que va ser composat o per les quatre llagrimetes que van sortir en el concert de Mahler, autentica bomba d’efectes retardats que sacseja sentiment i emocions oblidades o potser mai sentides.

Tot això gracies a aquest venerable avi,  en poder d’una energia hiperbòlica que ha sabut transmetre a la orquestra de manera admirable, estic parlant del gran director d’Israel, Pinchas Steinberg

CONCERT - LA CINQUENA DE MAHLER - 2016 - 10/10 - OBC - Pinchas Steinberg, Nicholas Angelich

l'escola pia de sant antoni, dos-cents anys al barri i a barcelona

La cloenda de la celebració dels dos cents anys de la Escola Pia de Sant Antoni no podia tenir millor regal que el de la presentació del llibre dedicat a aquest tant important fet per l’historia de la ciutat.

Historiadors i col·laboradors en la elaboració del llibre han anant explicant més que l’historia del centre, la confluència de l’escola en aquell límit de la ciutat de fa ara 200 anys i que el inexorable temps ha deixat al bell mig de la ciutat.

Pont de contacte entre mons diversos, per una banda les gents i les cultures del Raval abans Xino i al seu front la petita burgesia del Eixample, pont de cultures i sensibilitats diverses que en el transcurs del temps han estat variant acoblant-se a les exigències de la ciutat i de l’historia.

Veus sabies que en els seus parlaments han fet comprendre la gran importància d’aquesta institució tan valuosament necessària per la cultura, la convivència i el respecte per el ser humà.

La meva família, com jo mateix en petita dosis, tan vinclada en la part docent com en la de estudiants formen una important part d’aquesta formidable institució y de la seva historia. 

XERRADA - L'ESCOLA PIA DE SANT ANTONI, DOS-CENTS ANYS AL BARRI I A BARCELONA - 2016 - 9/10 - Escola Pia de Sant Antoni

l'orgia

Gracies a una emissió d’aquesta tan especial pel·lícula que va fer ahir la BTV vaig poder recuperar una pel·lícula que no vaig veure en el seu moment i que el poder veure-la ara m’ha donat una gran satisfacció per moltes raons.

Veure tan joves a la Vicky Peña, a l’Assunta Serna, a la Silvia Munt o a la Carme Elias és un cop de puny a l’estomac.

Bellmunt va fer un film experimental, pèssimament dirigit, especialment la part d’actors, es nota que els hi va dir mentre rodava que fessin alguna cosa improvisada, i així surt en moltes de les seqüències.

Però la pel·lícula te un frescor vital indiscutible, on les ganes de trancar amb un passat odiós es denota ostensiblement.

Algunes escenes són d’antologia com la que en un dels dinars d’aquell cap de setmana orgiàstic, tota la colla canta l’himne del Congres Eucarístic i altres salmodies similars.

TV - L'ORGIA - 1978 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt0076505/

vèc makropulos

La musica instrumental de Leos Janacek arrasa amb tot, fins i tot per sobre del cant i no diguem del argument de l’opera, musica vibrant i colpidora amb uns efectes sonors magistrals.

La posada en escena esplèndida, elegant i respectuosa amb el text de la historia que relata.

La protagonista Laura Aikin, perfecta, rotunda i el fet de que s’assemblés físicament a la meva ex sogra encara me la va fer valorar més.

Una funció Achimdanke de gran categoria tal com se li espera al Wiener Staatsoper.

DVD - VÈC MAKROPULOS - 2015 - 8/10 - Wiener S. - Jakub Hrusa, Peter Stein - Laura Aikin