La musica instrumental de Leos Janacek arrasa amb tot,
fins i tot per sobre del cant i no diguem del argument de l’opera, musica
vibrant i colpidora amb uns efectes sonors magistrals.
La posada en escena esplèndida, elegant i respectuosa
amb el text de la historia que relata.
La protagonista Laura Aikin, perfecta, rotunda i el
fet de que s’assemblés físicament a la meva ex sogra encara me la va fer
valorar més.
Una funció Achimdanke de gran categoria tal com se li espera al
Wiener Staatsoper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada