Insòlit Achimdanke per tractar-se de ballet, el acomiadament
del ROH al ballarí estrella des de 1998 al encomanar-li la creació d’aquest
ballet així com el protagonitzar el rol principal masculí.
Com a coreògraf Acosta no passa de correcte, ple de
llocs comuns i recitats a base de mímica, la Carmen de Roland Petit de 1949 és
molt més innovadora que aquesta del 2015.
Com a curiositat diré quer el moment mes brillant de
la funció no es amb la musica de Bizet sinó amb tan sols percussió i sense els
tres protagonistes com a part destacada.
El fer sortir tota la tropa amb calçotets per seduir a
les cigarreres és un fet que trobo ridícul.
4 comentaris:
This actually looks very good.
Good pictures but lack of emotions
Sort of like a beautiful person with no personality.
Publica un comentari a l'entrada