Un immens repartiment, tots ells en magnifica
presencia interpretativa, gran qualitat sobre l’escenari.
Obra en versió de
Feliu Formosa i adaptada per Lluïsa Cunillé, bravo per tots dos per l’agilitat literària
que es reprodueix en una tan memorable funció.
El decorat sorprenent i d’una elegància
buscada i trobada, els decorats que posa el director del TNC quan te a Homar de
cap de llista, sempre són espectaculars, en aquest cas de Castells-Novoa.
Tres hores
de funció gens feixugues gracies al Sr. Albertí.
Si tingués que quedar-me amb
un flaix d’aquesta obra em quedo amb l’escena del quart acte entre el professor
Homar i el capellà Prat, impecable diàleg repicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada