Santa Cate Blanchett, en cada pel·lícula que fa des de fa
uns anys millora en interpretació, presencia física i seducció, sense necessitat
de parlar, només amb la seva mirada ja ho diu tot – minut final del film –
El director Todd Haynes és únic en recrear els anys 40
o 50 com va demostrar amb Mildred Pierce i Far from heaven, aquí agafa el breu
argument de la Patricia Highsmith i gracies a un sintètic guió de Phyllis Nagy fa
una valuosa obra d’art.
L’altra cara de la moneda en aquesta historia es la
nova actriu per a mi, Rooney Mara, un físic sense estridències i una manera de
fer, callada però solida com una roca com a contrafort a les onades apassionades
de la Blanchett.
Film que demostra la insuportable força de les
pulsions sexuals, arrasant pel camí esculls i obstacles.
La musica present en cada una de les escenes, es molt decisiva
en el resultat final del film i esta signada per Carter Burwell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada