Un molt apreciat Achimdanke ja que aquesta peça de
teatre musical l’estimo bojament, des de la primera funció que vaig veure al
Palau de la Musica per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona en forma de assaig
general, no m’estalvio de dir que la funció d’estrena ja no es va ver per
especial prohibició del govern de Madrid, però amb gran intuïció van fer la
gravació del long play en previsió dels esdeveniments que com era d’esperar van arribar, la versió fou
de Joan Oliver i Feliu Formosa i dirigida per Frederic Roda.
Aquell disc el vaig escoltar cents de vegades i
aquella funció mai es va arribar a estrenar.
Aquesta funció d’avui m’ha satisfet molt per raons
molt diverses alienes a la boníssima direcció tant de musica con d’escena.
Hi ha uns petits canvis en les números musicals,
canvis molt meditats i sempre amb una lògica per fer lluir més l’espectacle.
Veure juntes als dos Octavians, Kirschlager i von
Otter en uns rols diversos als que ens tenien acostumats en la seva segona vida
teatral és un goig de clau superlativa.
Trobar un protagonista ric en tota classe de recursos
com Tobias Moretti, actor tirolès amb ampli historial de teatre com de cinema, amb més de 50 films i moltíssim
premis a la seva butxaca.
Totes les intervencions vocals dels interpretes m’han
semblat noves ja que no m’han recordat cap de les històriques i mítiques interpretacions
que d’aquesta obra s’han fet en el transcurs del temps.
Cada vegada que escolto aquestes precioses i vibrants
musiques me n’adono de la gran influencia que Kurt Weill ha imposat en tants
compositors que han volgut tocar el tema cabareter o canalla en les seves
obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada