Segurament aquesta és l’ultima Traviata que veig
pagant entrada, i se’n va a fer companyia als Rigolettos, las Bohemes i les
Carmens que tinc aparcats.
La producció del director de cinema Richard Eyre ja no
em va agradar quan es va estrenar al any 1994 amb el gran Solti i la no menys
gran Gheorghiu, vestuari molt bonic, decoració arquitectònica kitsch i plena de
topics.
El Alfredo de Pirgu, espantós, no comprenc com al ROH
li tenen tanta afecció a aquest noi que desafina contínuament i que te la veu
diguem que més aviat lletja.
El Germont de Salsi és un dels més ordinaris i
barroers que crec haver vist mai, quan obre la boca ofega tota la màgia ‘a la
francesa’ que se li pressuposa a l’obra.
L’única gran sorpresa de la nit és aquesta preciosa
noia de només 32 anys, Venera Gimadieva, nom a tenir en compte per pròxims
rols, si es que no s’espatlla, actriu sensible i físic esplendent, canta amb
una seguretat i domini de la veu que fan el escoltar-la una pura delícia,
sempre i quant els seus companys de viatge no li malbaratin la seva subtil i
arriscada tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada