No he sabut que aquesta escriptora havia guanyat el
Nobel de literatura al 2015 fins que en acabar el llibre he volgut saber alguna
cosa de qui havia escrit aquest llibre que en molts moments m’ha trastornat.
Un llibre que per la seva dimensió física, quasi 700
pagines, i el seu tema, patiments, horror i misèries de la gran Rússia, tant el
passat comunista com en el present capitalista, en principi no havia de raure a les meves mans.
Un dens reportatge que dona veu a dotzenes de persones
de totes les edats i totes les nacionalitats i cultures dins la dilatada
geografia d’aquell país, que ens expliquen micro histories, de tots colors i de
tots significats.
He après més del que és aquella terra i les seves
gents, en el relat d’aquesta magnifica escriptora,
que en tota la meva vida de veure reportatges documentals de cinema o televisió
o llegir noticies als diaris.
Em costa d’assimilar que tot el que he llegit tingui
lloc en el mateix país dels meus idolatrats Txaikovsky, Txékhov o Xostakóvitx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada