Llegir un poemari d’un jove en la vintena i les seves
desolades vivències d’una cruel guerra entre germans, no és gaire habitual.
Un plaer i un dolor abraçats en el mateix trajecte del
lector de cor aspre per tanta crueltat allí descrita.
Poemes escrits també en el confinament francès en els camps
de concentració del 39
Per acabar en l’exili del tròpic americà amb la
melangia d’una pàtria perduda però mai oblidada i l’incertesa del que passarà l’endemà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada