La directora ha agafat de ‘Las bodas de sangre’ de
Lorca el que te més fluix, que és l’argument, clar que en la peça teatral del
poeta les divines paraules ofeguen lo precari del nus argumental.
Aquí la directora ha anat per la fàcil formula de que
tots els fotogrames fessin bonic i que cada instant filmat fos polit i ben il·luminat
encara que la interpretació sobre tot per la part del tercet implicat en la tragèdia
tingues moltes flaqueses.
L’equip interpretatiu madur salva com pot aquesta desafortunada
aproximació a la famosa obra de Lorca encara que segur que el poeta de granada
no li hagués agradat res les fantasies de ciència ficció que la heroïna imagina
tot sovint en el film.
Calia anar a la Capadocia, per ressaltar la sequera i aspro
del paisatge aragonès de Los Monegros?
1 comentari:
QUANT L'ESTETICA,N'HOS TOT...SE LA PODIEN BEN ESTALVIAR.
Publica un comentari a l'entrada