Com cada dos anys Nuria Dansa ofereix un espectacle
exhibició de tots els seus components a la manera que ens te acostumats, o
sigui de manera modèlica per moltes i variades raons.
De entrada el cercar un fil conductor que lligui les
quaranta coreografies que composen el
menú d’aquest any no és tasca gens fàcil, donar-li el ritme al espectacle
pensant que es mouen centenars de participants de molts diverses edats i
infinita varietat de vestuaris i maquillatges, vist des de la butaca em sembla
tot plegat quasi un miracle.
Els participants tenen tots el seu moment de gloria i
de lluïment fent especial pressió en fer que el total del conjunt tingui un
caire absolutament hegemònic, sense tenir en compte les condicions físiques o
capacitats interpretatives, aquí formen un tot i això és el que preval sobre
les característiques individuals de cadascú.
La il·lusió, l’alegria i la perfecta harmonia és el
que es respira en el transcurs de la llarga durada del espectacle i això es el
que el públic rep en tots i cada numero
musical escollit, molt ben escollit, cal remarcar-ho, harmonia que per
desgracia no es respira al carrer per las causes que tots coneixem i patim, per
això Nuria Dansa és una utopia que esdevé una valuosa realitat, un exemple a
seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada