Una mostra petita i de poc pressupost per tractar un
tema gran i de molta rellevància com és la castració psicològica que fou el
regim franquista per les dones, des de les que van esser afusellades ja en la
postguerra fins el rentat de cervell que van tenir totes les altres.
El franquisme junt a l’església catòlica volia la dona fora de les fabriques i els
tallers perquè no ti8nguessin mitjans econòmics per viure fora de la caritat
del marit o dels pares.
La dona ben callada, sotmesa i sempre ben arreglada i amb
un somriure als llavis per fer feliç a l’home de casa.
Una lacra social és el que es convertien les dones paràsits
dels primers anys del franquisme, sense estudis superiors i sense possibilitat
de fer res que no fos arreglar la casa, cuidar dels fills i escoltar serials radiofònics.