Un insòlit concert el d’ahir vespre per moltes i
variades raons, el concert en principi no era de gran atracció pel gran públic
ja que els dos plats forts del concert, el de Bernstein és pràcticament
desconegut i el de Bela Bartók, encara que obra mestre no és pot considerar una
peça d’abast universal ni de lluny i en canvi...
L’Auditori estava ple a vessar, un divendres nit que
és el dia de les entrades menys econòmiques, tot el paper venut, coses rares de
la gent vaig pensar jo, però en quan va sortir el solista del concert de
Bernstein ho vaig comprendre tot, un jove asiàtic, mig de Taiwan mig Australià, que podia passar perfectament per actor
de cinema o estrella del rock, de 28 anys però aparentant com poc cinc de menys,
en el moment que els seu Stradivarius
cedit pel govern japonès el miracle es va produir, fou la primera vegada que
actuava a Barcelona i també la primera vegada que interpretava el concert del
genial Bernstein, de la mà de la talentosa directora australiana Young, es va
produir èxtasis total de tota l’audiència que en un silenci aspectant de 31
minuts va premiar al xicot al la fi amb xiscles i aplaudiments de gran
intensitat, en veure que havia entrat tan de bon peu a la nova cuitat ens va
premiar amb dues propines llargues i dificultoses de dos mestres de la composició
per violi, la ma esquerra d’aquest artista es com un ocell de vol espantat,
quasi impossible de seguir la seva velocitat amb la mirada.
De Bela Bartók i el seu Concert per a Orquestra res a
dir fora de que és una de les obres més importants del segle XX i que aquest
any es celebra el 75e aniversari de la seva estrena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada