Una funció ‘ancien regime’ ho dic per la posada en
escena que m’ha recordat moltes funcions del Liceu època Pàmies per com es
belluguen el decorats, per la manera de anar guarnits els solistes i el cor i
sobretot per la forma de dirigir del director de escena de nom sumptuari, en
Stefano Mazzonis di Pralafera que belluga als coristes en les entrades i les
sortides a escena com si fossin un ramat d’ovelles espantades.
Com era de esperar la marca Verdi es mostra durant
tots els quatre actes de manera especifica en molts moments encara que es
tracta d’una obra poc coneguda i en el me cas, gens, primera visió d’aquest
Achimdanke de creuades i final feliç.
Del ballet llarg i feixuc, meglio non parlare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada