Punt numero 1, jo totes les operes de Händel les
podaria i les deixaria amb la durada d’una ‘Cavalleria rusticana’, fora palla,
i anem només per les precioses àries que sens dubte totes les operes tenen.
Punt numero 2: quan es llegeix per aquí i per allà que
d’importància del director de escena es molt relativa o fins i tot nul·la,
aquestes afirmacions em posen a parir, en el cas que ara ens ocupa si no hagués
estat per la sublim direcció de Claus Guth, per lo treballada i exquisida, no
hauria resistit les tres hores i quart de
representació musicalment monòtona i repetitiva, potser per que no tots els
cantants estaven al nivell que la partitura exigeix, un prodigi de detalls en
la direcció han fet suportable aquest Achimdanke tan pulcre.
Punt numero 3, Bejun Metha encara que porti en aquesta
funció una perruqueta horripilant m’agrada totalment, veu , interpretació, físic,
mirada felina i tendència ja que per molt que interpreti unes emocions
sentimentals cap a la protagonista jo mai me’l crec, per a mi és, encara que no
ho sigui, un cantant gai que fa la feina que li mana el llibret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada