Un Achimdanke inesperat, ja que si al teatre de l’Scala
feia 170 anys que no es representava aquesta opera jo tenia poques
possibilitats de conèixer-la, una funció ben especial.
Una musica nova per a mi salvant l’obertura escoltat
cent vegades, un argument desconeguts uns cantants dels que no tenia cap referència,
les novetat sempre son ben rebudes a aquesta casa de finestres obertes.
Sobre tot si una funció es presentada com ho està
aquesta es un plaer ja que musicalment te moments preciosos i la posada en escena
quasi sempre es tan sorprenent com espectacular.
Si el personatge de la protagonista Ninetta hagués
estat cantat per una soprano amb més arrestos la nit fora única clar que la
presencia artística del seu pare ho compensava àmpliament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada