Lucrezia, un titol que adoro des de aquell llegendari
RCA de la Caballé, mai em perdo l’ocasió de reviure aquesta inspirada partitura
encara que mai cap altra artista ha pogut ni podrà superar aquella històrica
versió que marcà el destí de l’única nostra diva.
Bravo per Valencia per haver fet una retransmissió del
tot internacional i comparable a qualsevol que es fa dels millor teatres del
món, Liceu posat les piles, Madrid i Valencia et passen la ma per la cara.
Tro Santafe, valenciana ella és la que més m’agradat
juntament amb el mereixedorament petulant Mimica, Devia li falta dramatisme en
tots els greus i li sobren anys per una filmació cinematogràfica, Davenport un
desastre que l’únic que te de bonic és el nom.
Sagi ha fet una producció rica en solucions plàstiques
encara que no tenen de Venezia ni una ombra, amb un vestuari del tot
extraordinari, dels millor que he vist últimament.
En resum un Bravo a Valencia per aquest Achimdanke llevantí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada