Revisió d’un film, àmpliament oscaritzat, desprès de 50
anys et fa entendre el molt que han canviat els gustos de la gent i també dels jurats de les
acadèmies cinematogràfiques que concedeixen premis.
Com pot ser que en el 68 es premies una pel·lícula
basada en una obra literària de Dickens de fama eterna, amb unes coreografies sobre
una partitura de gran qualitat en aquest cas de Liolel Bart, i una direcció plena de moments
engrescadors del mestre Carol Reed i en el 2017 es donin tants premis a tot
arreu a una cosa musicada tan insípida com ‘La La Land’
Els musicals estan ben morts i enterrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada