En aquesta segona jornada la cosa millora una mica en
la part escènica , encara que tenir aquella colla de cavalls dissecats tot el
tercer acte pot ser motiu de molts
comentaris.
Cada dia m’agrada més el segon acte d’aquesta opera la
sensualitat opressiva i incestuosa entre Wotan i Brünnhilde m’apassiona
intensament.
El Sigmund de Smith dista molt de la heroïcitat que s’espera
del personatge d’aquest Achimdanke de primavera.
L’orquestra de Viena segueix essent la part memorable de
tota la funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada