Quan el director Schneider, va deixar caure l’ultima
nota del darrer acte tota la audiència del teatre de Viena restà per uns quants
segons muda i com extasiada degut a la contundència de la excelsa musica de Wagner i
el joc que li donà el director Schneider, passats aquest llargs instants ve el
deliri, amb aplaudiment, bravos i brams, a mi em passà el mateix ja que estava
com estabornit de tant plaer quasi orgàsmic.
Quan escolto la tetralogia sempre penso que mai ha hagut
res més gran que aquest compositor i que tampoc hi haurà res que el superi en
el futur, desprès escolto altres coses i com soc molt infidel en els meus
pensaments m’enamoro d’altres musiques i ja no torno a insistir en aquest
sentiment que tan em trasbalsa.
En totes les anteriors jornades no he parlat de la
heroïna absoluta del Ring, Brünnhilde, en aquest impagable Achimdanke esta
personalitzat en la soprano Petra Lang, que d’entrada penses que no te un físic
o una imatge que et pugui fer entrar en el personatge, ja que te una retirada a
la Rita Pavone fins i tot te una expressió còmica en el seu rostre, però renoi a
mida que va cantant i veus com viu el personatge i com es dona de cos i anima a
la funció et guanya i et fa seu i amb ganes de que no sortís mai de l’escena,
el món del teatre té aquestes sorpreses que et fidelitzen esperant més i més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada