Si tots els Rossinis s’han de dirigir en la part astora-la
amb molta cura en ‘La cenerentola’ encara ho és més perquè els pèrfids Don
Magnifico, Clorinda i Tisbe, s’han de marcar amb la seva anima mediocre petita
i fosca però fins un cert punt ja que sinó quan arriba el perdo final de la
resignada i bonifàcia Angelina quedaria aquella actitud del tot incomprensible
i injusta, aquí en tota la representació això funciona de meravella.
En quant a la part cantada es d’agrair un planell de
joves per a mi quasi desconeguts ja que la gran majoria no fa ni cinc anys que
actuen en els circuits dels grans teatres t’opera del món.
A destacar per sobre de tots tres noms Alessio
Arduini, Roberto Tagliavini i Maurizio Muraro.
En quant a la novíssima Teresa Iervolino encara que
amb una veu dolça i molt bona escola li falta allò que havia escoltat en
directe i en altres veus en el transcorre dels anys: Berganza, Bartoli,
DiDonato, ja anirà aprenent amb el temps.
CINE - LA CENERENTOLA - 2017 - 8 /10 - Opera de Paris - Ottavio Dantone, Guillaume Gallienne - Teresa Iervolino, Juan Jose de Leon, Alessio Arduini, Roberto Tagliavini, Maurizio Muraro, Chiara Skerath, Isabelle Druet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada