Marco Berger, un director del que li he vist mitja
dotzena de pel·lícules, sempre penso que serà l’ultima perquè imagino que ja no
trobarà mai més productor que financi un altre seu nou projecte.
Això no vol dir de cap manera que no m’agradi es seu
cinema, el trobo interessant, diferent, agosarat i sobre tot d’una qualitat fotogràfica
de primaríssim ordre.
En aquest cas ha volgut agafar un petit pretexta amb
un curset d’estiu de taekwondo, que per cert no veus ni un sol entrenament, per
fer una obra mestre de la bellesa masculina.
Argentina amb una població d’emigrants d’Europa ara fa
mes de cent anys ha produït un recull de cares diverses tan mediterrànies com
eslaves o nòrdiques, el director nomes ha tingut que fer un càsting una mica rigorós
i el resultat està a la vista i l’abast de tothom.
4 comentaris:
No, Julianen, aquí no hi ha cap curset estival d'arts marcials asiàtiques. Diria que la trobada és purament amistosa i sense cap relació amb l'esport, que el taekwondo és només el nexe d'unió d'aquest parell de mascles anhelants que centren el film. Convé veure "Taekwondo" en públic, potser al festival Fire de Barcelona, per veure el munt de frustracions que genera.
T'ho miris com t'ho miris és una pel·lícula important.
Sobre el món de les frustracions hi ha molt que parlar i sempre hi han sortides, però només t'ho puc explicar en privat
Ja ho trobarem. O no.
I tant que sí
Publica un comentari a l'entrada