Film austríac de temps lent, intens i emotiu, no per
tots els paladars, de dues hores on els en els 30 primers minuts el que veus és
el que tu voldries que hagués estat tota la teva vida per la pau, la bellesa i
el amor que es desprenen de cada una de les imatges, però...
A partir del minut 31 tot es capgira i la fredor, el
drama i fins i tot la tragèdia s’instal·len el la casa d’aquells dos musics d’una
orquestra simfònica de Viena i l’atmosfera que crea el director Handl Klaus es
fa quasi irrespirable.
Una veritable lliçó per totes aquelles persones que
sobreestimen als animals domèstics i els posen per sobre de les coses
importants que et poden aportar els humans.
L’ interpretació, la direcció i el tema, tres joies d’engranatge
perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada