El cinema mexicà sempre ha tingut bona mà en fer
cinema de temàtica gai, aquesta n’és una mostra del que dic i que sense ser una
pel·lícula perfecte te moltes virtuts que la fan interessant.
Quatre fases de la lluna, quatre histories
individuals, llàgrimes, pors i esperances en un futur digne.
Ens trobem un nen d’un deu o onze anys que sent dins
seu que no es igual que els altres nens per causa d’una precoç homosexualitat.
Una parella de nois molt joves que el fet de que la família
podes saber el que hi ha entre ells, a un d’ells li causa un gran malestar i neguit
constant.
Un altre parella ja en la trentena i que porten un
munt anys plegats, un d’ells cau en el parany del sexe fàcil sense veure que el
que perd potser és molt més valuós del que guanya.
I per acabar un home poeta, vell i malalt que comparteix
el últim acte important de la seva vida amb un xapero de sauna, amb un gir
inesperat i també molt poètic.
Totes les histories sense drames acaben com a mi m’agradava
que acabessin, i així tots contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada