Una proposta escènica dislocada per contradictòria, contra una estètica
en els decorats del minimalisme més radical, tubs de neó dibuixant el que volen
ser cases i paisatges ens hi trobem un vestuari tipus folklòric però més barroc
quasi impossible, el decorat m’ha avorrit, el vestuari m’ha entusiasmat, chapeau
per la fantasia del cap de qui ho hagi dissenyat (Susanne Bisovsky i/o Josef Gerger ).
La musica d’aquesta romàntica obra és una pura
meravella i cal un bon equip de cantants així com un cor masculí excepcional,
cosa que el teatre de Milà no te en aquest moments.
Les solucions diabòliques per plasmar els sers de d’infern
les he trobat tendres, infantils i entranyables, tal com s’hi escau en un conte
fantàstic com aquest.
Achimdanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada