La celebració anual més patètica que te la nació
alemana referent a la musica seria.
Cada any el nivell dels cantants participants es més
fluix, es veu que les figures de renom gratuïtament no et donen ni les gracies.
El públic guarnit i endiumenjat en el pitjor sentit de
la paraula és un poema visual, penseu que l’entrada a aquest festival per
recollir diners per la sida costa 650 euros, que si arriben al seu destí,
benvinguts siguin.
El presentador Max Raabe és inenarrable en el seu
posat de marieta elegant del anys 20, sempre igual any rere any sense canviar
ni un gest ni un posat, això si cada vegada més pansit.
Cada any ho veig amb la morbositat intrínseca de veure
com la decrepitud d’una raça avança fins saber on pot anar a parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada