El fet que una gran direcció musical de Barenboim, una
posta de escena atractiva però sense gaires miraments i tres veus femenines que
funcionen amb empenta fa que la funció es saldi amb nota alta.
Un Wotan inexplicable i sense cap mensa de convicció vocal
i un Hunding caduc més un Sigmund sense heroïcitat física refreden els ànims
del espectador.
Una Stemme que és més Siglinde que Brunhilde, esta magníficament
esplèndida.
Una Meier que potser va ser una de les seves ultimes
interpretacions glorioses encara que ja es començaven a escoltar mancances però
no com magnifica, intèrpret insuperable
Un RAI5 que s’agraieix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada