Polònia sempre ha estat un país trist per el clima,
per l’historia per els seus lligams severs a la religió i als règims
totalitaris, aquí encara ho és més ja que ens trobem al 1990 quan políticament
tot els hi estava canviant.
Historia de dones diverses totes lligades per família
o per feina que en un moment tan especial de l’historia també reivindiquen el
canvi de vida que creuen més els hi convé.
El director Tomasz Wasilewski fa un treball personalíssim
en mostrar aquelles vides en aquest film de textura única, sense musiques de
fons, amb colors esmortits, tot tirant a gris verdós, sense moltes paraules,
amb molts silencis i per suposat amb cap somriure o rialla.
Pel·lícula premiada al festival de Berlin i molts
altres festivals, o l’estimes o la detestes, poques vegades he llegit critiques
pitjors jutjant aquesta obra.
Les noies de la CUPS estarien joioses si la podessin
veure, i jo amb elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada